LA TORNERIA A SANT HILARI
Sant Hilari és un nucli de població documentant des del segle X i al llarg de les centúries la seva gent ha procurat explitar els recursos que proporciona la naturalesa.
Per la seva ubicació el massís de les Guilleries, ha tingut més dificultats que altres pobles a l'hora de trobar recursos econòmics per a poder tirar endavant i gairebé s'ha recolzat i basat en el seus propis mitjans. Això ha motivat que la gent de les Guilleries hagi necessitat plantejar-se agudament la manera de sobreviure tot explotant les opcions que el medi geogràfic li ofereix. En un paisatge natural de gran riquesa forestal, variada i extraordinària, el lloc presenta la fusta de diverses espècies com a recurs per a viure.
Cinquanta anys enrere, la paraula industrialització formaria part dels neologismes dintre el vocabulari local, perquè costava d'assimilar-la i lligar-la a la gent de la terra.
A principi de l'esmentat segle, Sant Hilari, malgrat ser un gran centre important d'estiueig per les seves aigües mineromedicinals, picants i curatives, era un nucli eminentment rural, amb tot el que aquest concepte suposa. Es passava del bullici i l'ambient de l'estiu a la solitud del llarg i cru hivern i les famílies s'havien de guanyar el panís amb l'explotació del bosc i de la terra. La zona no és la més adequada per a una bona agricultura degut al medi i havien de ser les activitats forestals les que donaven feia a molta gent. El bosc ha estat sempre generós a les Guilleries i d'aquí que se l'hagi mimat en molts aspectes. La diversa i espessa massa forestal que tenim ha donat llenya, carbó, fusta, castanyes, bolets i, sobretot, feina: roders, carboners, traginers, serradors i altres oficis bosquerols han estat símbols de la lluita per tirar endavant la vida de cada dia. No fa pas gaire, l'agricultura de consum que aquí es donava era un element econòmic important, encara que era un medi prenyat de dificultats o per donar un bon rendiment, per culpa del clima, el relleig i les penúries econòmiques, era sempre el bosc el que apuntalava els recursos de la majoria de les famílies del poble i voltants.
Els homes i dones d'aquestes contrades s'hagueren d'espavilar per a cercar noves maneres de subsistir, ja que era evident que ni el bosc ni l'agricultura podien donar feina a tots, tot l'any. Encara que Sant Hilari havia tingut i tenia gent dedicada a la terrissa, fou imprescindible recórrer als elements naturals com ara la fusta, primera matèria assequible a tothom, per a desenvolupar la seva habilitat creativa i així poder augmentar els seus ja de per si minvats mitjans de vida. L'home arribarà a donar forma agradable a un tros de fusta, encara que sigui amb eines ben rudimentàries. D'aquesta manera s'inicià l'ofici de torner, branca de la fusteria que produiria petits objectes de fusta com boles, tinters, canelobres, etc. Amb la finalitat gairebé només decorativa.
L'any 1379 venia gent a Sant Hilari a aprendre l'ofici de torner, segons un document de l'Arxiu Parroquial, ofici que s'ha mantingut fins fa poc i que ara està en clar retrocés. Consistia en agafar un tros de fusta i, amb un torns i gúbies, convertir-lo en un objecte concret, en una cosa útil. Quests operaris coneixien i dominaven una feina que s'anà transmetent de pares a fills i que permetia malviure a algunes famílies al llarg de períodes de dificultat en els camps de producció tradicionals. Les fustes emprades eren el boix, el cirerer, el faig, l'alzina i d'altres. Es feien ous de mitja, joiers, anells, pamatòries, polveres, recipients per a escuradents o agulles de cosir i moltes altres coses. En Pau Torner, els Famades-Ripoll, els Vigatà i molts més, esdevingueren mestres del torn i, per tant, grans artistes en el treball de tornejar la fusta en el sistema tradicional.
Cap als anys cinquanta es donaren uns canvis d'orientació i alguns començaren a elaborar altres productes diferents i sorgiren algunes iniciatives empresarials, com la creació de Rise4ri S.L. que fou la pionera en la comercialització dels productes elaborats i també fou un taller d'aprenentatge d'altres torners com en Q.Ripoll o en R.Brugarola, per exemple. S'elaboraren bastons de passeig gravats, butlles pintades, cadires, joguines i altres objectes i es posarà de moda una nova matèria prima, el vern, que era fàcil de treballar i oferia moltes possibilitats. No serà fins a final de la dècada que tot plegat agafa un nou caire degut a que ses donen algunes possibilitats d'exportar aquests productes i serà a través de diversos contactes en fires comercials que s'arriba al que seria la revolució i el canvi en el món de la torneria tradicional, amb el consegüent desenvolupament d'un potent sector industrial al voltant de la fusta com a decoració.
Del taller familiar i petit es passarà a la fàbrica; de l'ou de fer mitja, als cendrers; de la peça útil, a l'objecte merament decoratiu; i del vernís, a la fusta cremada. Per arribar aquí s'havia de donar la gran transformació de “l'or negre”. A instàncies del mercat, la majoria de peces foren cremades, en part totalment, per aconseguir una nova ornamentació i obrir futures perspectives de mercat. Les primeres peces de fusta cremades del tot i polides causaren una agradable sorpresa a la vista i d'aquí va venir el "boom" de la fusta cremada. Es pot dir, que cal tenir molt en compte el factor del turisme en la seva difusió, sense el qual potser no s'hauria produït l'extraordinària demanda d'aquest producte als mercats europeus.
Les fàbriques van substituir els tallers i els “torners”, als roders. Començava la revolució industrial al poble, amb totes les seves conseqüències. La necessitat de m`pa d'obra obligà a l'abandonament de l'agricultura tradicional i a que es donés la primera onada d'immigrants, principalment de la zona sevillana d'Écija.
La vida a Sant Hilari va canviar de forma radical. “L'or negre” havia de ser el motor de l'actual progrés del poble. Totes les peces semblaven que podien tenir sortida en una societat dominada pel consumisme, eren fabricades a Sant Hilari i arribaven a diferents llocs del món. Hi hagué prop de trenta fàbriques de torneria dedicades a la fusta cremada.
La cosa canvià a partir dels anys noranta quan la competència entre les mateixes empreses del sector i d'altres llocs de l'exterior provocaren una davallada en la demanda d'elements decoratius. Calia fer nous plantejaments i les indústries és ben assessorades o amb capital disponible iniciaren una imprescindible reconversió. A partir d'aquell moment es pot dir que hi hagué una especialització d la producció. Uns optaren per a fer làmpades i moble auxiliar, altres marcs de quadres i talla i alguns seguiren amb la mateixa matèria decorativa però amb innovacions. També adquirí gran importància la compra-venda la importació de productes procedents del mercat oriental per a situar-los en altres mercats. Alguns ja solament es dedicaren a produir peces per a altres indústries locals i moltes hagueren de tancar.
Darrerament, el sector de la torneria pateix una gran recessió accentuada en gran manera per la competència de Xina i altres indrets del sud-est asiàtic i també de l'Europa de l'Est, com Romania. Tanmateix, s'hi afegeix el problema de la manca de personal qualificat, mà d'obra especialitzada, perquè les generacions de torners han desaparegut. Això suposa una limitació a l'hora de fer nous plantejaments i diversos projectes no han cristal·litzat en no poder llogar els elements necessaris per a tirar-ho endavant.
Avui, en aquests moments, el sector de la fusta té greus dificultats i Sant Hilari està lluitant per sortir d'aquesta involució. Per això, entra altres coses, ha creat una associació d'empresaris, per unificar esforços i recursos i trobar nous horitzons.
Es fan servir fustes com faig, plataner, pins gallec, insigne i flandes o fusta tropical i se segueix fent moble auxiliar, complements, articles de decoració, làmpades, etc...però la importació ho perjudica molt. Hi ha poca exportació i tot es redueix al mercat interior.
El treball de moltes generacions mereix una continuïtat en aquest camp de la creació en fusta i d'aquí que calguin l'esforç i el suport de tots els estaments per aconseguir un futur més optimista i esperançador. Sant Hilari conserva un merescut prestigi en el món de la torneria de fusta gràcies al treball i l'esforç dels seus artesans, els torners, col·lectiu important en la vida econòmica de la població.
La nostra terra i la seva gent sempre ha demostrat tenir recursos naturals, humans i econòmics per tirar endavant en un sector que mai no ha deixat de ser bàsic dintre el concert industrial de Sant Hilari.